Darrere de cada copa de vi hi ha una història. I sovint, aquesta història comença molt abans del celler: comença a la vinya, a la terra, a l’ambient que envolta els ceps. El concepte de terrer —aquella combinació singular de sòl, clima, altitud i entorn— és el que dóna identitat als vins. Al Penedès de muntanya, aquest terrer pren una força especial, i és aquí on projectes com els cellers refugi en mostren tota la seva essència.
Què és el terrer?
El terrer no és només la terra on creixen les vinyes. És un conjunt de factors naturals que influeixen directament en el caràcter del raïm i, per tant, en l’expressió final del vi. Inclou:
- El sòl: de textura calcària, argilosa o pedregosa, amb una capacitat variable de retenir aigua i aportar minerals.
- El clima: amb estius secs i hiverns freds, diferenciat segons l’altitud i l’orientació.
- L’altitud: als cellers de muntanya, com els del Penedès més elevat, les vinyes es troben entre els 400 i 700 metres. Això implica una maduració més lenta i una acidesa natural més marcada.
- La biodiversitat i l’entorn: la presència de boscos, herbes aromàtiques i fauna influeix subtilment en el microclima i la salut del sòl.
Tot això, conjuntament, configura el perfil únic de cada parcel·la i cada anyada.
El Penedès de muntanya: singularitat en alçada
A diferència de les zones més baixes i mediterrànies del Penedès, els cellers refugi situats a Mediona, La Llacuna o Pontons treballen en un entorn més fresc, sovint envoltat de boscos i amb una biodiversitat rica. Això afavoreix una vinya més equilibrada i menys intervinguda, amb raïms que conserven una acidesa natural i una complexitat aromàtica que es reflecteix clarament al vi.
Les nits més fresques, les diferències de temperatura entre dia i nit i la influència de les brises de muntanya ajuden a una maduració més lenta del fruit, permetent elaborar vins amb tensió, estructura i una gran capacitat de guarda.
Del paisatge al celler: una vinificació respectuosa
Els petits cellers refugi del Penedès no busquen uniformitzar, sinó expressar. Per això, moltes de les vinificacions són poc intervencionistes: fermentacions espontànies, criança en recipients neutres com àmfores o ous de ciment, i mínima manipulació. El repte és clar: que el vi parli del lloc d’on prové.
Aquesta manera de treballar connecta amb una filosofia de respecte i de retorn a l’origen. No es tracta només de fer vi, sinó de custodiar un paisatge i fer-lo beure.
Quan tastes el terrer
Beure un vi d’aquests cellers és fer un tast del lloc. En una copa pots trobar-hi l’empremta del sòl calcari, el record d’un estiu sec i una nit fresca, la influència del bosc proper o del vent que travessa la vall. Cada anyada canvia, cada parcel·la parla diferent. I això és precisament el que dona valor a aquests vins: la seva autenticitat, la seva capacitat de transmetre territori.
Una copa amb ànima de paisatge
El Penedès és divers i viu. I al seu extrem de muntanya, aquesta diversitat es torna tangible i beurable. Els cellers refugi que treballen des d’aquesta mirada no només elaboren vi: fan que el paisatge arribi a la copa. I en cada glop, el terrer s’expressa, fidel, viu, honest.